2013(e)ko uztailaren 16(a), asteartea

Eguzkia ta gaua


Geldo mugitzen da itsasorantz.
Astiro, taigabe.


Ez da joango, ezin sinistu!
Horra hor bere akaberaren froga,
joan egin da.


Zerbait galdu izanaren zapore mikatza
azalean geratu zait. Gezala ere.


Zerbait joan zaigu, 
akaso argia?
Denbora ote?

7 iruzkin:

  1. Badoa eta badator...
    Argazkiak oso politak!
    Muxutxuak!
    ;)

    ErantzunEzabatu
  2. Eskerrik asko Edurne!!!
    Azkenaldi honetan kamara eraman ala ez, nonnahi argazkiak ikusten ditut.

    Batzuetan euskaraz idazteko gogoa dut eta hauxe izan da lehenengo emaitza. Ez al daude blogalari euskaldunik? Bila nabil eta ez ditut aurkitzen, plataforma asko dago eta ezin elkar topatu.

    Muxu haundi bat eta ongi etorria. :))))

    ErantzunEzabatu
  3. Creía que el sol era amarillo.
    Que su luz era blanca.
    El otro día le mire bien, lo hice durante diez segundos justo antes de perderse en el horizonte.
    Ahora puedo decir que es azul, que su luz es transparente con una base de amarillo sobre todas las cosas y que todas las cosas pueden suceder, cuando te ve y cuando esta ausente.
    Noto como se mueve todo fuera y dentro.

    Un placer leerte.
    saludos.

    ErantzunEzabatu
    Erantzunak
    1. Si es difícil ver el rayo verde, mucho más ha de ser verlo separando el azul de la base amarilla. Ven los que saben mirar y así todo puede suceder.

      Agradezco la visita.

      Ezabatu
  4. Eguzkiaren argia amatatzen denean,
    iretargiarenak argituko gaitu.
    Argia badoa eta badator.
    Denbora joan doa.
    Ondo izan!

    ErantzunEzabatu
  5. Erantzunak
    1. Iretargiaren izpiek beste forma ematen die gauza eta pertsonei.
      Berdin dio argia nondik datorren denbora beti ihesean.

      Zuk bai argazki ederrak dituzun!
      Ondo izan. :)

      Ezabatu